praxinoscopio

Un praxinoscopi (del grec praxis (moviment) i skopein (examinar, mirar)) és una joguina òptica, un giny d'animació inventat per Charles-Émile Reynaud el 1876 (patent del 1877).

El praxinoscopi és constituït per un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada a la part interior del tambor que componen un moviment cíclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la impressió de moviment. Es tracta d'una versió perfeccionada del zoòtrop de William George Horner, les ranures d'aquell s'han substituït per 12 miralls rectangulars que reflecteixen cadascuna de les imatges de la tira de dibuixos, amb això s'elimina l'efecte d'obturació que provocava l'espai entre dues ranures i se n'obté una sensació de moviment menys sobtat i amb millor visibilitat i més lluminositat.

zootrop

El zoòtrop (del grec zoon (animal) i tropos (acció de girar)) és una joguina òptica inventada per William George Horner el 1834. Es basa en el fenomen de la persistència de la visió o persistència retiniana per crear la il·lusió de moviment. S'inspirava en el fenaquistoscopiper donar un moviment cíclic a una imatge dibuixada en una banda i col·locada dins el cilindre del tambor. El seu creador li donà el nom original de daedaleum, fent referència a l'arquitecte grec Dèdal, creador del laberint de Creta i suposat inventor de les imatges humanes i animals dotades de moviment. Es popularitzà però amb el nom de zoòtrop o tambor màgic, roda de la vida o roda del diable.

fenasquitoscopio

El fenaquistoscopi (del grec phénakistiscos (enganyar) i scopein (examinar, mirar)) va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el moviment d'una imatge. Es basava a l'efecte de la persistència de la visió o persistència retiniana i va ser inventat simultàniament el 1832pel físic belga Joseph Plateau i pel matemàtic i inventor austríac Simon von Stampfer.
^[

Taumatropo

El taumatrop (del grec thauma, 'meravella', i tropos, 'gir') és una joguina òptica que aprofita l'efecte de la persistència de la visió o persistènciaretiniana.
Es tracta d'un disc dibuixat per totes dues cares, amb dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de cadascuna de les cares i es pot veure l'escena sencera. Si a una cara hi ha el dibuix d'un ocell i a l'altra el d'una gàbia, en fer anar la joguina veurem l'ocell dins la gàbia.

Camera obscura.

La cambra fosca o càmera obscura és un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior. Constituí un dels dispositius ancestrals que van conduir al desenvolupament de la fotografia. Els dispositius fotogràfics actuals van heretar la paraula càmera de les antigues càmeres obscures.

Diorama

Un diorama és un conjunt de materials o elements en tres dimensions, que conformen una escena de la vida real. Se situen davant d'un fons corbat, pintat de manera tal que simuli un entorn realista i amb els efectes d'il·luminació, es completa l'escena.

Historia del cinema

Teatre d'ombres (panorama): Les ombres xineses són un joc popular que consisteix a col·locar les mans entre una font de llum i una pantalla o paret, de manera que la posició i el moviment de les mans projecta a la pantalla ombres que representen diferents éssers en moviment. A part de fer-se servir les mans, també es poden utilitzar titelles de tija per representar els diferents personatges de la funció.